Fluoropolímer caracteritzat per oferir un revestiment amb excel·lent resistència a la temperatura i amb una major duresa. Material termoplàstic.

Procés d’oxidació del metall en què l’oxigen es combina amb el metall creant òxid. Els recobriments fluoropolimèrics són una resistent barrera davant la corrosió.

Capacitat de suportar un flux de calor.

Compost químic, natural o sintètic, format per polimerització i que consisteix essencialment en unitats estructurals repetides.

Procés d’assecament, sinteritzat, que permet fusionar les capes d’un recobriment i fixar-les a la superfície.

Força que manté unides molècules del recobriment amb la superfície del motllo o safata sigui de la naturalesa que sigui: alumini, ferro, acer, etc.

Instrument de gran precisió destinat a mesurar les dimensions d’un objecte amb molta precisió, de l’ordre de centèsimes de mil•límetres (0,01mm) i de mil·lèsimes de mil·límetres (0,001mm).

Fluoropolímer amb el coeficient de fricció més baix i major resistència a la temperatura. Estratificació laminar.

Que protegeix una superfície d’un procés de degradació fruit de l’oxidació del metall.

Propietat que evita que s’adhereixin o enganxin productes o materials a la superfície.